Una alimentació saludable i sostenible en els menjadors escolars és possible

Uns menjadors escolars saludables i sostenibles, que tinguen com a base un menú basat en verdures i fruites de temporada i de proximitat, un menú que vetle per uns preus justos per als agricultors i les agricultores, que pose en el centre el futur de les pròximes generacions… Un menú que, en definitiva, reprenga el vincle amb el territori i la importància de l'origen dels aliments.

Tot això sona molt ambiciós, tanmateix, ahir, 18 d'abril, el Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI) va celebrar al costat de Escoles que alimenten la jornada d'intercanvi d'experiències ‘Menjadors escolars sostenibles com a camí cap als ODS’, un esdeveniment que sens dubte, va mostrar que aquesta realitat és assolible.

En aquest esdeveniment, les diferents iniciatives que ja estem en marxa revertirem l'aprés en els diferents territoris. I el més important, durant la jornada, organització i participants van traçar un full de ruta per a continuar impulsant una compra pública alimentària sostenible en els menjadors.

La inauguració de la jornada va estar a càrrec de Jorge Cabo, director general de Centres Docents. A més, va comptar amb una àmplia participació de representants de la Conselleria d'Agricultura, Sanitat i Educació. Així mateix, a l'esdeveniment, van assistir representants tots els sectors que treballen amb el menjador: personal tècnic d'administracions públiques amb competències en menjadors escolars, directors/as d'escoles valencianes, representants de famílies de les escoles, cuiners/as de menjadors, empreses de restauració col·lectiva i organitzacions agràries.

‍

EXPERIÈNCIES DE CANVI SOCIAL

Durant la trobada, el públic assistent va poder descobrir les experiències com la nostra del Programa Horta-Cuina, però també altres molt enriquidores com: Ecocomoedores Canarias, el Consell Comarcal d'Osona i de la Garrotxa i el projecte Europeu School Food 4 Change. Els passos d'aquestes iniciatives són claus per a continuar impulsant una nova cultura alimentària a les escoles i connectar les hortes amb les cuines, “caminar cap a una sobirania alimentària”, com va indicar, Margarita Hernández de Ecocomedores.

El full de ruta generat per consens, ha estat conduït per de Sarai Fariñas, tècnica de CERAI. El públic ha aportat les seues propostes i després del diàleg, han acordat un objectiu comú i passos a seguir. L'objectiu principal és millorar menús escolars amb augment de producte fresc i de temporada. Per a això, existeix el Decret 84/2018 que obliga al fet que el subministrament de verdures, hortalisses i fruites dels menjadors públics siga el 40% de temporada i el producte ecològic el 3%, que en aquest grup de productes es pot augmentar. A més, que els menús siguen més variats de verdures i fruites, amb un gramatge superior en els plats, com a referència a la proporció que planteja el Plat Saludable o Plat d'Harvard.

‍

"Introduir en l'opinió pública i l'imaginari col·lectiu que és una necessitat impulsar una cultura alimentària més sostenible i vinculada als territoris".

‍

• Els passos a seguir són cinc per a materialitzar aquest full de ruta són:
• El preu. Saber quant val un menú. Revisar si el preu de la minuta és suficient per a complir les premisses que s'acorden en l'objectiu.
• El producte. Verificar si hi ha suficient producte en el territori i coordinar la logística. Per a això, Horta-cuina és referent perquè compleix amb una trajectòria de dos anys treballant a València i voltants.
• Plecs. Revisar normatives i llançar uns plecs coherents amb l'objectiu plantejat, una vegada siga conegut el preu, el producte que hi ha i s'haja creat una xarxa logística.
• Educació. El programa educatiu ha d'acompanyar i introduir l'alimentació sostenible en els blocs del currículum acadèmic.
• Comunicació. Donar a conéixer el que s'està fent a la societat civil per a visibilitzar el resultat d'aquests canvis en la millora de la salut de les persones i el planeta. És essencial introduir en l'opinió pública i l'imaginari col·lectiu que és una necessitat impulsar una cultura alimentària més sostenible i vinculada als territoris. Així aquestes propostes no estaran subjectes a canvis polítics, serà un sentir comú.

Per a acabar la jornada, també es van plantejar dues propostes que donen suport a la viabilitat de tot això: que existisca un/a agent dinamitzador/al fet que lidere el procés; i pensant en recursos, treballar contra el desaprofitament alimentari amb la finalitat d'ajustar el pressupost. “Comprar el que realment es necessita és no tirar menjar, però els diners tampoc, és una manera d'estalviar per a comprar qualitat”, va destacar Paloma Vicent, representant de l'associació Mensa Cívica.